Història del nostre Tió de Nadal

Fa molts i molts anys, en un terreny particular situat en un poble de terres catalanes, vivia un arbre molt feliç de ser arbre, acompanyat d’una família d’humans que l’estimaven i el cuidaven molt bé.

Una nit especialment fosca de novembre es desfermà una tempesta que deixà caure un gran llamp sobre un pal elèctric proper a l’arbre de la nostra història.

El llamp va baixar el pal elèctric, arribà al sòl i es propagà fins a l’arbre cremant gran part de les seves arrels.

La torre que semblava una font de focs artificials d’aquestes que són tan cares i es tiren durant la revetlla de Sant Joan, acabà incendiant-se.

Va estar hores cremant sense que els veïns poguessin fer res i al final el foc va fer que el pal de fusta cedís caient sobre l’arbre que també va acabar tombat.

La família d’humans estava molt trista per la caiguda del seu benvolgut arbre, especialment un petit nen de tan sols 7 anys, que entre sanglots va fer jurar al seu pare que aquell arbre no acabaria sent llenya per a la llar de foc.

Després de molta meditació el seu pare va decidir fer alguna cosa pel seu fill i pel vell arbre derrocat. Va decidir donar-li una segona vida perquè no acabés sent llenya i el va transformar en un Gran Tió de Nadal. Mesurava més de dos metres de llarg i pesava moltíssim, quan el nen el va veure va deixar de plorar i es va posar molt content.

El seu pare li va explicar que es tractava del vell arbre i que els acompanyaria tota la vida.

I així va ser, aproximadament…

A la fi d’aquell any el Gran Tió de Nadal va desaparèixer, la família sencera lluny d’estar trista per la seva desaparició, estava contenta per les festes de Nadal que van passar al costat d’ell.

Després van arribar els Reis Mags, la tornada a escola, el retrobament amb amics i professors, els comiats del curs escolar, les vacances d’estiu, l’inici del nou curs escolar amb nous amics i una altra vegada desembre…

Lluny de tota lògica i avui dia sense saber com, el Gran Tió de Nadal va tornar al seu lloc i a la fi de desembre va tornar a desaparèixer, i així continuà succeint any rere any.

Aquell nen va créixer, es va convertir en adult i va ser pare, i per circumstàncies de la vida va haver de vendre la vella casa on sempre havia viscut.

Va arribar un nou desembre i el nen, ara pare, li contava amb nostàlgia als seus fills de 3 i 5 anys, que un dia l’avi havia creat un Tió fantàstic, enorme i màgic. Que el Tió els visitava en la vella casa de l’avi tots els anys sens falta i que aquest any visitaria a la nova família que hi vivia.

Un dilluns d’aquell desembre, el pare telefona a casa seva plorant i molt nerviós, i li diu a la seva dona que agafi els nens i vagi corrents al negoci familiar, ja que el Gran Tió havia tornat…

Amb el pas dels anys, el Tió va haver de viure diverses restauracions i avui dia fa més d’un metre de llarg.

L’any 2019 els fills d’aquell nen que plorava tenen ja més de 50 anys i després de parlar-ho amb el Gran Tió Centenari decideixen buscar-li un lloc amb molts nens. Havia de ser un lloc molt especial…

És aquí on entra el Vedruna Immaculada Barcelona, un lloc ple de nens, somriures i rialles, un lloc ple de tradició i història, un lloc on mai s’acaben els contes, perquè els bons contes, s’escriuen dia a dia…

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte NO s’ha acabat.


Ultima actualització: 16/12/2019
Ultima correcció: 16/12/2019

© 2017 AMPA Immaculada Vedruna. Tots els drets reservats