Massa hores davant de la tablet?

Creus que els teus fills passen massa temps amb la tauleta, la consola o els dispositius mòbils? Els beneficis superen els efectes perjudicials? On és el límit? Aquest article exposa algunes claus per mirar de fer-ne un ús racional. També explica les mesures que han pres diversos països per controlar-ne els efectes adversos i les conclusions de diversos estudis que van des dels menors d’un any fins als adolescents. Cadascú que en tregui les seves conclusions…

Font: http://www.ara.cat/societat/ipad-mobils-efectes-fisics-nens-adolescents_0_1482451977.html

Encara no han fet 1 any i ja passen molta estona mirant embadalits una pantalla, una pràctica que no farà més que augmentar a mesura que es vagin fent grans. Abans era la televisió, però ara els nens es queden enganxats davant de pantalles molt petites, i que miren de molt a prop. Telèfons, tauletes, consoles de videojoc, mini DVD (per exemple, en els cotxes)… formen part de la vida quotidiana dels nens des que són ben petits. Quines conseqüències té aquest ús intens de dispositius amb pantalla?

Alguns estudis apunten que, quan fa set anys, un nen s’ha passat un any sencer mirant una pantalla. El regulador britànic de les tecnologies calcula que un nen de 4 anys passa tres hores al dia davant d’una pantalla, la qual cosa vol dir que, en arribar a l’adolescència, un nen ha passat més hores davant d’una pantalla que a l’escola. Ara fa dos anys, el departament de Salut dels Estats Units va emetre una sèrie de recomanacions per als pares sobre el temps màxim que els nens poden passar mirant una pantalla: els menors de dos anys mai; a partir dels dos anys, un màxim de dues hores al dia. A França, les televisions tenen prohibit emetre programes adreçats a menors de 3 anys i a Taiwan els pares estan obligats, per llei, a controlar el temps que els nens passen davant d’una pantalla.

Totes aquestes normes i recomanacions evidencien la preocupació creixent davant el fet que els nens d’ara no juguen amb objectes físics, o miren llibres o còmics, sinó que passen la major part del temps consumint continguts audiovisuals. Un canvi que, necessàriament, comporta una sèrie de conseqüències. Tota vegada que el fenomen és relativament recent, el nombre d’estudis sobre la matèria és limitat. Però els advertiments són clars.

Problemes de visió

El primer àmbit en què es detecten problemes derivats de l’ús de tauletes i mòbils és obvi: la visió. Fins ara, si un nen tenia una miopia important —més de sis diòptries— era perquè tenia antecedents familiars directes. Ja no. Cada vegada més i més nens tenen miopia, i ara ja no és per motius genètics. Què ha canviat? Els oftalmòlegs, que denuncien el creixent nombre de casos en nens petits, ho tenen clar: el consum de pantalles és al darrere d’aquesta epidèmia de miopia. En declaracions a Europa Press, el doctor Gonzalo Bernabéu, cap d’Oftalmologia de l’hospital d’Alcalà d’Henares, afirma que la visió des de molt a prop, juntament amb la falta de llum natural, són factors determinants en el desenvolupament de la miopia.

El consum de pantalles és al darrere de la nova epidèmia de miopia

La miopia, però, no és l’única conseqüència de l’ús de dispositius mòbils. També generen ambliopia, un trastorn que es caracteritza per la visió escassa en un ull; popularment se’l coneix amb el nom d’ull gandul. Altres problemes són menys greus, però igualment molestos, com ara la sequedat dels ulls.

Problemes musculars

Quan fem servir una tauleta o un mòbil no només castiguem la vista, sinó també alguns músculs. A diferència del que passa quan som davant l’ordinador o d’un televisor, la postura normal quan mirem una pantalla en un dispositiu mòbil és amb el coll inclinat. Això tensa la columna vertebral i el sistema muscular i ossi de la part superior de l’esquena i les espatlles. La conseqüència més evident és dolor a la zona, o bé maldecap. Això en els adults. Però què passa si s’ha fet un ús intensiu d’aquests dispositius des de la infantesa? Com que els nens digitals d’avui encara no s’han fet adults, les conseqüències no s’han pogut determinar encara però tot fa pensar que poden ser destacables, ja que mentre que una contractura puntual no té importància, es pot arribar a fer crònica si es manté en el temps.

El risc de provocar tensions a l’esquena i al coll és evident

Descartada, per irreal, la possibilitat de prescindir dels dispositius mòbils, el que recomanen els experts és col·locar la tauleta en una posició més elevada. Ara bé, això no és fàcil, perquè tot i que cada vegada són més lleugers, tots aquests dispositius continuen sent relativament pesats; a més, per fer-los servir no només els hem de mirar sinó també tocar. El cansament fa que, de mica en mica, abaixem el braç; si no ho féssim passaríem a tenir problemes als braços i als canells.

La nota positiva és que, a diferència del que passa amb els ordinadors, tenim tendència a canviar de postura més sovint quan fem servir una tauleta. Però, malgrat tot, el risc de provocar tensions a l’esquena i al coll és evident. Un risc més acusat en el cas dels nens, perquè els seus músculs són menys forts i perquè acumularan molts més anys d’ús.

Problemes psicològics: l’addicció

Quan analitzen les conseqüències de l’ús dels dispositius mòbils, els experts no només destaquen problemes físics, sinó també psicològics. Entre aquests, destaca el de l’ addicció. Només cal viatjar en tren, o esperar-lo en el banc d’una estació, per comprovar fins a quin punt els dispositius mòbils ens han canviat la vida. On abans tafanejàvem la resta de viatgers, o badàvem, o miràvem per la finestra, ara no apartem la vista de la pantalla. El motiu és la dopamina, allò que fa que la xocolata, o les drogues, resultin irresistibles.

Quan contemplem una pantalla amb finalitats lúdiques generem dopamina

I dopamina, afirmen els científics, és el que genera el nostre organisme quan contemplem una pantalla amb finalitats purament lúdiques, d’entreteniment. És per això que l’ús dels dispositius és addictiu. Una addicció que, novament, resulta més preocupant en el cas dels nens i els adolescents per un simple efecte d’acumulació al llarg del temps. Neuròlegs i psicòlegs alerten que tenir una addicció des que som petits pot acabar generant canvis en els circuits del cervell, uns canvis de conseqüències imprevisibles.

Són pedagògics?

Els adults es mostren fascinats davant la facilitat amb què els nens fan servir els dispositius mòbils. Es diu que la generació digital és la més preparada de la història i escoles d’arreu del món promouen l’ús d’ordinadors portàtils i tauletes com a eines d’estudi. Ara bé, els resultats potser no estan a l’altura de les expectatives i, fins i tot, podrien demostrar que el camí és equivocat. Ara fa tres mesos la revista  ‘International Journal of Behavioural Nutrition and Physical’ va publicar un estudi en el qual s’avalua el rendiment acadèmic dels adolescents en funció del temps que dedicaven al dia a fer servir dispositius electrònics.

Les conclusions de l’estudi són clares: com més temps passen els adolescents davant d’una pantalla més baix és el seu rendiment acadèmic. La mitjana dels joves que van participar en la investigació dedicaven unes quatre hores al dia a consultar les seves pantalles, el doble del que recomanen els experts. Aquells que hi dedicaven cinc hores treien 9,3 punts menys en les notes globals de secundària; els que n’hi dedicaven sis treien 18 punts menys.

El rendiment acadèmic és millor en el cas dels adolescents que dediquen menys temps a les tauletes, ordinadors i mòbils

De l’estudi es desprèn que el rendiment acadèmic és millor en el cas dels adolescents que dediquen menys temps a consultar les tauletes, ordinadors i mòbils, i més als llibres físics. Certament, una cosa és fer servir una tauleta per estudiar, i una de molt diferent és fer-la per consultar Facebook, mirar vídeos o, senzillament, jugar-hi. Ara bé, els experts alerten que el problema amb tauletes i ordinadors no és només que es facin servir com a font d’ entreteniment i no d’instrucció sinó que, senzillament, permeten que el nen o l’adolescent no faci absolutament res. Per dir-ho de manera senzilla, és l’aparell el que fa coses, el que emet sons, el que canvia d’imatges… Nens i joves es converteixen en simples espectadors passius, un fet que suposa un ‘handicap’ en el seu desenvolupament intel·lectual. Segons l’estudi, un adolescent que és a la seva habitació amb una tauleta a les mans a l’hora de fer els deures té més possibilitats de treure males notes que un que fa servir els llibres de text tradicionals.

 

Post comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

© 2015 AMPA Immaculada Vedruna. Tots els drets reservats