Si els vostres fills o alumnes us han preguntat alguna vegada “I això per a què serveix?” quan han d’enfrontar-se a alguna matèria aparentment poc pràctica i no heu sabut exactament què respondre, en aquest article David Cirici ens dóna una mica de llum i ens recorda que “saber coses” no serveix només per a guanyar diners.

Font: Diari Ara

I això per a què serveix? escrit per David Cirici al diari Ara

Hi ha una pregunta típica que els fills fan als pares o els alumnes als professors: ¿per a què serveix estudiar això? Per a què serveix estudiar la Guerra dels Trenta Anys? ¿O les idees d’un filòsof que va viure fa dos mil tres-cents anys? ¿O els versos dels trobadors? El meu amic Benet els contesta que per a res. Que servir, el que se’n diu servir -com ara una roda per rodar, un punxó per punxar o un llum per fer llum-, no és la seva finalitat. I que, posats a filar prim, res serveix per a res, sinó simplement per anar fent, que és el que fem els humans sobre el planeta.

A mi també m’atabala la pregunta. Crec que, en poc temps, s’ha instal·lat entre els nostres estudiants una idea perversa en relació a la utilitat dels coneixements. La crisi ha servit d’excusa per advertir als estudiants que s’han de preparar per al futur. Això està bé. De passada, els hem dit que dels seus coneixements en depèn la carrera que estudiaran. Això també és cert. Però també els hem fet veure que, dels estudis que facin després, en dependran l’èxit, els diners que guanyaran i, finalment, la seva felicitat. Des d’aquesta visió tan simplista, és fàcil percebre que l’anglès i les matemàtiques proporcionaran més èxit, més diners i més felicitat que no pas el llatí i la filosofia.

Aquesta manera de veure les coses no és només simplista, sinó també absolutament falsa. El coneixement té més a veure amb la felicitat que amb els diners. Ni Parmènides, ni Newton, ni Darwin, ni Einstein pensaven a aconseguir muntanyes de diners per ser feliços. Això encara no ho han entès els que es pensen que només el capitalisme i la competència asseguren el progrés. Són aquells que estan interessats a fer dels nostres centres d’ensenyament un centre de formació d’empleats submisos per a empreses antigues i avorrides.

Per a què serveix estudiar Parmènides, els déus egipcis o els versos dels trobadors? Doncs per aprendre coses sobre les pors humanes, els dubtes, les il·lusions, les misèries, la bellesa i l’amor. Per descobrir que una mateixa cosa es pot imaginar o percebre de moltes maneres. I per aprendre a apreciar la creativitat i la imaginació. En la terminologia dels utilitaristes: per competir amb èxit amb els que no en saben res i treballar en empreses més avançades on la gent pugui pensar coses noves.